Estructura de l’examen

Aquest examen vol avaluar la maduresa intel·lectual, la capacitat d’anàlisi i la capacitat de raonament crític, així com la comprensió de les principals teories i conceptes filosòfics estudiats en la matèria Història de la Filosofia.

L’examen consta de tres exercicis obligatoris: l’exercici 1 (que inclou un text i tres preguntes relacionades directament amb aquest text), l’exercici 2 (que té una sola pregunta) i l’exercici 3 (també amb una sola pregunta).

Opcionalitat. L’exercici 1 i l’exercici 3 tenen dues opcions: A i B (que són formalment iguals). En cadascun d’aquests dos exercicis pots triar fer l’opció A o l’opció B. És possible triar, per tant, si es vol, per exemple, l’opció A en un dels exercicis, i l’opció B en un altre. A l’exercici 2 no hi ha opcionalitat.

L’exercici 1 inclou un text. El text de l’opció A i el de l’opció B són d’autors diferents.

Cadascun dels textos és d’un dels autors i materials seleccionats (que s’indiquen més avall).

Estructura de l’examen. A les cinc preguntes de la prova, agrupades en tres exercicis, es demana el següent:

Exercici 1 (que inclou un text)

Pregunta I: fer un breu resum del text, que se centri a identificar-ne les idees principals i les relacions que s’estableixen entre aquestes idees. (2 punts)

Pregunta II: descriure breument el significat de dues paraules o expressions que apareixen al text. (1 punt)

Pregunta III: explicar el sentit d’una afirmació determinada que es fa en el text, i les raons que té l’autor/a per fer aquesta afirmació. Per explicar aquestes raons, cal fer referència als aspectes pertinents del pensament de l’autor/a, encara que no estiguin expressats explícitament en el text. (3 punts)

 Exercici 2

L’anunciat d’aquest exercici planteja una situació o un problema i tu has de dir com podríem analitzar la situació o respondre al problema a partir de les idees d’un autor/a determinat (o de més d’un).

Sempre és possible (tot i que pot no ser obligatori) respondre a aquest exercici a partir de les idees que es tracten a les lectures seleccionades. (2 punts)

 Exercici 3

En aquest exercici cal fer una avaluació raonada i personal d’una afirmació filosòfica (o d’un grup d’afirmacions o d’un argument). Aquesta afirmació està relacionada, d’alguna manera, amb les temàtiques que algun dels autors tracta a les lectures proposades. (2 punts)

 Caràcter de la prova. Tal com s’infereix de la descripció de la tipologia de les diferents preguntes, aquesta és una prova eminentment competencial. Les diverses preguntes requereixen posar en acció tota una sèrie de sabers relacionats amb els textos que s’esmenten més avall. Aquests textos tracten diverses qüestions que es poden englobar dins de quatre grans grups de preguntes:

1. Què és l’ésser humà?
2. Com és la realitat? Què puc saber?
3. Què he de fer?
4. Com hem de viure junts?

Materials dels quals se seleccionen els textos de l’examen de les PAU de 2025:

Els textos que s’usen a l’examen de les PAU de 2025 són dels llibres, els capítols i les seccions que s’indiquen a continuació. Ara bé, cal tenir present que això no implica que hagis d’estudiar només el contingut d’aquests textos. Tal com es pot inferir de la descripció de l’estructura de la prova, per fer un bon examen cal demostrar una bona comprensió i un bon domini dels aspectes rellevants del pensament general dels autors seleccionats. Així mateix, la prova exigeix demostrar maduresa en la comprensió de conceptes filosòfics, i una bona manera d’adquirir aquesta maduresa és reflexionant sobre els aspectes bàsics del pensament d’una part representativa dels autors i autores principals de la tradició filosòfica occidental.

• Plató: La República. Llibre II: 368c-376c; llibre IV: 427c-445e; llibre VII: 514a-520a i 532b-535a.
• Descartes: Meditacions Metafísiques. Parts I, II, V i VI.
• Hume: Resum (“Abstract”) del Tractat de la naturalesa humana.
• Kant: seleccions de Fonamentació de la Metafísica dels costums. Concretament:
  • Primera secció: «Transició del coneixement racional comú de la moralitat al coneixement filosòfic». Paràgrafs 1-3 i 8-13.
  • Segona secció: «Transició de la Filosofia moral popular a la Metafísica dels costums». Paràgrafs 12-41 i 46-54.

Descrivim la mateixa selecció fent referència a la paginació estàndard segons l’edició de les obres de Kant de l’Acadèmia Alemanya de Ciències (Kants gesammelte Schriften):

• Primera secció:
  • Des de 4:393 fins al darrer paràgraf sencer de 4:394 (és a dir, fins a incloure el paràgraf que comença per «La bona voluntat no és bona per allò que fa o aconsegueix»).
  • Des de 4:397 («Per tal d’elucidar el concepte d’una voluntat que és estimable per si mateixa i bona a banda de cap finalitat ulterior») fins al darrer paràgraf sencer de 4:399 (és a dir, fins a incloure el paràgraf que comença per «En aquest sentit, cal entendre també sens dubte els passatges de l’escriptura en què…»).
• Segona secció:
  • Des del darrer paràgraf que comença a 4:412 («Tot en la naturalesa actua segons lleis») fins a incloure el primer paràgraf de 4:425 («Per consegüent, hem aconseguit de provar si més no que, si el deure és un concepte que ha de tenir una significació…»).
  • Des del darrer paràgraf que comença a 4:427 («La voluntat és concebuda com una facultat de determinar-se a si mateix per actuar») fins a incloure el darrer paràgraf sencer de 4:430 (el paràgraf que comença amb «En quart lloc, tocant al deure meritori envers els altres»).

• Mill: seccions II i IV de L’utilitarisme.
• Nietzsche: selecció de textos de les obres. En concret:
  • Sobre veritat i mentida en sentit extramoral: secció 1.
  • Aurora: secció 132.
  • La gaia ciència: seccions 125 i 341.
  • Així parlà Zaratustra. Primera part: «Pròleg de Zaratustra»: apartats 3 i 4. Segona part: secció XXIV, «En les illes Afortunades».
  • Més enllà del bé i del mal: seccions 21, 56 i 260.
  • Genealogia de la moral. Part I: secció 10 i el començament de la secció 11 (fins a incloure la frase que comença amb «La resposta estricta és aquesta»). Part II: secció 24. Part III: seccions 11 (a partir del tercer paràgraf, que comença amb «La idea per la qual es lluita en aquest punt és la valoració de la nostra vida…»), 12 i 13.
• Nussbaum: selecció de Crear capacitats (Creating Capabilities). Concretament:
  • Prefaci: els tres primers paràgrafs.
  • Capítol 1: paràgrafs 27-34. És a dir, des del paràgraf que comença per «Dissortadament, els enfocaments teòrics en la teoria del desenvolupament dominants, que s’usen per tot el món, no són aliats de la Vasanti» fins al final del capítol. (Nota: tot i que, d’aquest capítol, estiguin seleccionats només aquests paràgrafs com a possibles textos que es poden usar en l’examen, per comprendre’ls bé cal conèixer les característiques bàsiques del cas que es descriu a la primera part del capítol.)
  • Capítol 2: paràgrafs 4 i 7-25. És a dir, el paràgraf que comença amb «L’Enfocament de les Capacitats es pot definir provisionalment com…», i des del paràgraf que comença amb «Què són les capacitats?» fins al paràgraf que comença amb «L’Enfocament de les Capacitats no és una teoria sobre què és la naturalesa humana».
  • Capítol 3:
    • Segona secció: «L’Enfocament Utilitarista». Tota la secció, llevat dels paràgrafs 5, 6 i 9.
    • Tercera secció: «Enfocaments basats en els recursos». Secció sencera.
    • Quarta secció: «Les capacitats i la qüestió del mesurament». Secció sencera.
    • Cinquena secció: «Els enfocaments basats en els Drets Humans». Només els paràgrafs 1, 2 i 6.
  • Capítol 4:
    • Quarta secció: «Posicions basades en el contracte social». Només els paràgrafs 3, 4, 5 i 6.
    • Sisena secció: «Conseqüencialisme i deontologia». Només els paràgrafs 1, 3, 4 i 5.
  • Capítol 8:
    • Quarta secció: «L’educació». Secció sencera.

Informació extreta de la web de la Generalitat de Catalunya a Estructura de l’examen