S.MILL

Nussbaum

Tendència filosòfica

Interdisciplinària: liberalisme amb justícia social, feminisme humanista, ètica de les emocions, etc.

Principals influències filosòfiques

Bentham: el Bé moral en relació al plaer i la reducció del dolor

Tocqueville: la noció de Tirania de la Majoria

Taylor: els Drets de les dones

Aristòtil: la idea de «Vida bona»

Kant: el deontologisme ètic

Rawls: La noció de Justícia Social

Sen: El Desenvolupament Econòmic en sentit humà

Ètica

Una teoria de la vida, les persones busquen la felicitat, per tant, la finalitat de l’ètica és que el màxim nombre de persones aconsegueixin la felicitat. Dins d’aquest marc, Mill defensa l’utilitarisme de la regla, que estableix que a la felicitat s’hi arriba a través dels plaers superiors, només a partir del respecte de la dignitat humana i en una certa comunió amb la felicitat de les persones del voltant.

L’enfocament de les capacitats no és una teoria ètica, però sí que és un enfocament ètic de base. Influïda per Kant, sosté que les persones són finalitats en sí mateixes. No es pregunta pel benestar mitjà de la societat, sinó per les oportunitats disponibles de cada ésser humà (és en funció d’aquestes oportunitats que es pot definir l’èxit). A partir d’aquí, considera que la satisfacció o la felicitat no poden ser l’objectiu de l’ètica. Cap estat de satisfacció passiu pot ser un objectiu adequat pels éssers humans.

Política i paper de l’Estat

L’Estat de mínims: ha de tenir el poder de regular alguns aspectes bàsics per la convivència de tots, i la funció de respectar i protegir la llibertat individual dels individus.

L’Estat i les polítiques públiques han de tenir un paper actiu en assegurar els drets i les condicions necessàries per a que les persones puguin assolir un nivell llindar de les capacitats.

Justícia i drets

Creu que el dret a tenir una educació i el dret a la participació política són imprescindibles per una societat justa.

Ho defensa des de la seva perspectiva utilitarista: els drets tenen la funció de maximitzar el benestar, és a dir que el seu valor rau en el fet que són mitjans, no fins en si mateixos.

Des del punt de vista de la justícia social no només s’han de reconèixer els drets, sinó que cal crear les condicions necessàries perquè les persones els puguin exercir.

La seva perspectiva parteix del deontologisme ètic, és a dir, hi ha drets fonamentals són inalienables que són, en si mateixos, valuosos i imprescindibles, independentment de les seves conseqüències o el benestar que ens procurin.

Llibertat

Llibertat negativa: entesa com aquell espai o esfera l’individu pot fer el que vulgui sense que ni l’Estat, ni ningú tingui dret a intervenir-hi.

La llibertat és, al mateix temps, el marc, o el mitjà per aconseguir la felicitat.

Llibertat positiva lligada a la noció de capacitats. Identifica les capacitats amb les llibertats substancials, això comporta tenir les condicions necessàries perquè una persona pugui desenvolupar les seves potencialitats. Així la llibertat mai pot ser un mitjà per aconseguir una altra cosa, sinó una finalitat en si mateixa.

Dignitat humana

El respecte a la dignitat humana és un dels aspectes fonamentals de la regla utilitarista per ser feliç. La vincula a la capacitat de créixer, d’auto-desenvolupar-se i de prendre decisions de forma autònoma.

És una de les condicions pel desenvolupament humà, però en si mateixa és valuosa (no en relació a allò que ens aporta). I cal fer tots els esforços polítics necessaris perquè tothom pugui portar una vida digna.

Dones

Com a éssers humans, les dones han de gaudir dels mateixos drets que els homes (Mill va ser un actiu defensor dels dret a vot de les dones).

No n’hi ha prou en el reconeixement formal d’igualtat de tracte i oportunitats entre homes i dones, calen mesures polítiques per a que aquesta igualtat sigui efectiva (especialment en aquells països on les dones han estat discriminades fins i tot, a nivell de drets fonamentals).