PLATÓ

NUSSBAUM

Període històric

Antiguitat: Grècia, Atenes del s. V aC

Contemporània: Estats Units, s. XX – XXI

Antropologia

L’ànima és el que defineix a les persones (no el cos). Com que hi ha tres tipus d’ànima diferents (racional, irascible i concupiscible) també hi ha tres tipus d’individus diferents que tindran diferents funcions dins de la polis.

Hi ha diferències entre persones a nivell biològic (les capacitats bàsiques o equipament innat), però aquestes no han de tenir cap paper determinant en les seves funcions com a ciutadans. Totes elles, independentment de com siguin, han de poder gaudir de les mateixes oportunitats dins de la societat.

Classes socials

D’acord amb els tipus d’ànima, hi ha tres classes socials dins de la República (l’Estat ideal de Plató) amb funcions i deures diferents: els filòsofs reis (que governen) els guardians (que defensen la polis) i els artesans (la classe productora de béns i recursos).

Crítica de les diferències entre classes socials, no només en termes econòmics, sinó en termes d’oportunitats (capacitats). Tots els individus haurien de poder aspirar a un nivell llindar de les 10 capacitats bàsiques i l’Estat i les polítiques públiques hauria de garantir això.

Estat

Crític amb la democràcia (el govern dels ignorants) partidari d’una aristocràcia (entesa com el govern dels millors). A la República defensa un estat totalitari: no hi ha llibertat individual, tots els aspectes de la vida dels individus estan controlats per l’Estat.

Defensora del model democràtic. L’estat mai pot passar per sobre dels individus, de fet, ha de tenir la funció de protegir, defensar i promoure els drets i la llibertat individual fent polítiques que facin realment efectives aquestes mesures.

Justícia 

Basada en l’equilibri i harmonia entre les tres classes socials: si cadascú realitza dins de la polis la funció per la qual ha nascut, serà virtuós: serà savi, valent o moderat (depenent de la classe social) i de la concordança d’aquestes tres virtuts sorgeix la justícia.

Basada en la idea de justícia social. La justícia no és una virtut de l’estat, sinó una institució encarregada de garantir els drets i el desenvolupament de les capacitats dels individus, de tots ells. Això significa que ha de treballar per a que totes les persones puguin gaudir d’un nivell llindar de les mateixes oportunitats.

Educació

De l’educació se n’encarrega l’Estat, varia en funció de la classe social i és obligatòria. Hi ha una educació bàsica fins que es van determinant a quina classe social pertanyen els nens. Els que passaran més temps en diferents tipus de formacions seran els governants.

L’educació fa créixer capacitats, per tant ha de ser obligatòria per totes les persones, fins als 16 anys. Per Nussbaum ha de ser sensible al context cultural i fer èmfasi als temes locals (respecte per les diferents cultures) i ha d’incloure les humanitats i les arts (que són essencials pel foment de ciutadans responsables).

Llibertat

No hi ha llibertat individual, tots els ciutadans són «esclaus» del bé comú. La comunitat passa per sobre de l’individu.

Les capacitats són llibertats essencials a les quals ha de poder espirar qualsevol individu; pertanyen, en primer lloc als individus (només en un sentit derivat poden pertànyer a un col·lectiu)

Ètica

Intel·lectualisme moral: el coneixement (de les idees ètiques) s’identifica amb la virtut. Només qui coneix el bé (Idea) és capaç de dur-lo a terme i viceversa: el mal és fruit de la ignorància.

El bé està relacionat amb el bé de la comunitat, el bé i la justícia de la polis per sobre de la individual.

L’enfocament de les capacitats parteix del deontologisme ètic, és a dir, hi ha drets fonamentals són inalienables que són, en si mateixos, valuosos i imprescindibles. Sosté que les persones són finalitats en sí mateixes i que totes han de tenir garantides unes capacitats mínimes per tal de portar una vida humanament digna.