NIETZSCHE

NUSSBAUM

Interdisciplinària: liberalisme amb justícia social, feminisme humanista, ètica de les emocions, etc.

Racionalitat  i  instints/passions

Critica la importància que s’ha donat a la racionalitat des de la filosofia (especialment en Plató i Kant); degut a la supremacia de la raó, la cultura occidental és incapaç de valorar la vida.

Per contrast, defensarà que les passions, els instints individuals són el motor de la creativitat, de la fortalesa i de la capacitat d’assumir la vida.

Critica la importància donada a la raó a l’hora de definir els les persones, però des d’una perspectiva més humanista. Defensa que la racionalitat i les emocions són elements interconnectats: les emocions són fonamentals pel desenvolupament moral i personal i la racionalitat és necessària per comprendre-les. Les emocions poden ajudar a desenvolupar una societat més justa (per exemple, la compassió ben educada).

Antropologia

L’ésser humà és un home dèbil, és esclau de la moral i de tot el dogmatisme de la societat occidental, per això s’ha convertit en una cosa a superar.

El superhome, en canvi, s’ha alliberat dels valors de la moral i tradició occidental. Té una voluntat lliure, creadora, que expressa la pròpia individualitat i no està sotmesa a cap valor aliè a la pròpia vida.

Si existeixen diferències entre les persones, aquestes no han de definir cap tipus de jerarquia social o ètica.

Tots els humans tenen dignitat i han de tenir la possibilitat de desenvolupar les seves capacitats (sigui quin sigui el seu origen o condició).

L’ésser humà és vulnerable i necessita una societat justa per poder desenvolupar-se plenament i viure amb dignitat.

Moral/Ètica

Critica la moral occidental perquè és antinatural, imposa lleis, imperatius (Kant) i valors que van en contra de la vida. És una moral immoral que ha  domesticat a l’home i l’ha convertit en un ésser feble i vulgar. L’anomena moral dels esclaus o del ressentiment, perquè menysprea i reprimeix tots els valors de la vida. És una moral a superar.

Defensa una “moral dels senyors”, dels nobles, la d’aquells capaços de crear els seus propis valors, que estan lligats a la fortalesa, a la creativitat i a la capacitat de vida. La moral dels senyors celebra la vida en el seu aspecte més intens, sense subjecció a convencions morals que limiten l’individu.

Com Kant, defensa el deontologisme ètic, perquè considera que cada persona és un fi en si mateix. Ara bé, també les emocions són essencials per l’ètica (ens ajuden a entendre la vulnerabilitat dels altres i a actuar amb responsabilitat social).

La seva perspectiva ètica és inclusiva. No hi ha «forts» i «dèbils» en un sentit moral, sinó persones. Independentment de les característiques personals, totes elles haurien de poder gaudir d’un nivell llindar de les 10 capacitats centrals i les polítiques públiques tenen la funció de fer això possible. Es tracta que tothom pugui portar una vida humanament digna.

Política

Es distancia i critica fortament les estructures democràtiques i igualitàries modernes.

Defensa l’individualisme i rebutja l’Estat, el cataloga com “el monstre més fred”* que ens menteix dient-nos “jo sóc el poble”.

 *Així parlà Zaratustra

Defensa la democràcia i els drets humans com a base per garantir la justícia i la igualtat d’oportunitats.

Creu en la igualtat fonamental de totes les persones i en la necessitat de polítiques públiques que assegurin oportunitats reals per a tothom.