KANT

NUSSBAUM

Tendència filosòfica

Il·lustrat 

Interdisciplinària: liberalisme amb justícia social, feminisme humanista, ètica de les emocions, etc.

Racionalitat

Considera que aquesta facultat és la base de la moralitat (les lleis morals s’estableixen a través de la raó) i la dignitat humana.

Aquesta és una part fonamental de l’ésser humà, però no és l’únic element important en la seva vida moral i política.

Antropologia

L’ésser humà es defineix per la seva racionalitat i autonomia moral.

També formen part de l’ésser humà les emocions i els instints, però aquests són canviants i subjectius, però no poden ser la guia per l’acció moral perquè llavors no actuem de forma lliure, sinó que estem sotmesos a les passions.

No posa l’èmfasi en la raó, de fet, critica les teories que lliguen l’ésser humà a la racionalitat. Ella creu que la naturalesa humana no és exclusivament racional, sinó que està lligada als sentiments i les condicions materials. Les persones som vulnerables i interdependents (no som completament autònoms ja que depenem de la societat per desenvolupar-nos i tenir oportunitats).

Dignitat humana

La dignitat humana va lligada a la seva idea d’ésser humà i a la seva ètica. És un valor intern basat en el fet que les persones són fins en si mateixos i no han de ser tractats mai com a mitjans.

La dignitat no depèn de factors externs com la riquesa, l’estatus social o l’eficiència, sinó que és intrínseca a tot ésser humà pel simple fet de ser racional i lliure.

Tot i que considera també que les persones són fins en si mateixos i no mitjans, la dignitat no s’identifica amb una qüestió d’autonomia racional.

La dignitat humana és el valor intern de tota persona vinculat a la seva capacitat de desenvolupar una vida plena; això està relacionat amb la teoria de les capacitats i per això, assenyala que tota persona ha de gaudir també d’unes condicions materials i socials per poder viure dignament.

Ètica

Deontologisme ètic. Elabora una ètica autònoma on la la conducta moral consisteix en el compliment del deure moral. Això significa que els actes morals són racionals, la voluntat bona (raó pràctica) és la facultat que actua per deure. Els actes fets per sentiments o emocions, per Kant, no són morals (perquè la seva màxima és egoista).

La teoria de les capacitats està aliada amb el deontologisme perquè defensa que les persones són finalitats en sí mateixes. Ara bé, considera que les emocions són essencials per la justícia i per l’ètica també (les emocions ens ajuden a entendre la vulnerabilitat dels altres i a actuar amb responsabilitat social). No es pot construir una societat justa només amb la raó.

Llibertat

La idea de llibertat és un dels postulats de l’ètica kantiana. És la condició de possibilitat de l’Imperatiu categòric i es troba implícita en la idea de deure. És un requisit transcendental de la moral.

La llibertat es troba lligada a la raó i s’identifica amb la llibertat en sentit positiu perquè fa referència a la capacitat d’autonomia i de prendre decisions racionals (no basades en els instints o els desitjos) .

La llibertat està lligada a la seva teoria de les capacitats. Per ella les capacitats són llibertats substancials, tenen un valor intrínsec i són oportunitats, és a dir capacitats reals per desenvolupar-se i viure de forma plena i humanament digne.

La seva noció de llibertat és positiva perquè parla d’oportunitats efectives (no la defineix en sentit negatiu com a absència d’interferències exteriors) però no la lliga a la racionalitat o a la capacitat d’actuar de forma racional sinó a les persones.

Llibertat

No hi ha llibertat individual, tots els ciutadans són «esclaus» del bé comú. La comunitat passa per sobre de l’individu.

Les capacitats són llibertats essencials a les quals ha de poder espirar qualsevol individu; pertanyen, en primer lloc als individus (només en un sentit derivat poden pertànyer a un col·lectiu)

Justícia i Estat

Defensa una justícia centrada en els drets formals i la llibertat individual.

La justícia consisteix en garantir la llibertat i els drets individuals en un marc racional i universal.

Aquí el paper de l’Estat és protegir aquests drets.

Es tracta de garantir la igualtat davant la llei (però no parla de desigualtats materials).

La justícia no només ha de protegir drets formals, sinó assegurar condicions perquè tothom pugui exercir-los efectivament.

L’Estat i les polítiques públiques ha de garantir educació, salut, igualtat de gènere i protecció dels més vulnerables i per fer-ho calen mesures positives (no n’hi ha prou amb el reconeixement formal d’igualtat de tracte per tothom, especialment en els casos de marginació o discriminació persistents.