Crítiques a Locke
Crítica a la llei natural: En el Capítol II del Segon tractat del Govern Civil, Locke ens parla de la situació natural de l’ésser humà, de “l’estat de natura”. En aquest estat els homes són lliures, disposen de plena llibertat per ordenar els seus actes i propietats sempre que respectin el dels altres. Aquest principi es fonamenta en el que Locke anomena la “llei natural”. La llei natural, que és a la vegada una llei moral per l’home i una llei de Déu, contempla que: tot essent lliures i iguals, ningú pot atemptar en contra de la vida, la salut, la llibertat o els béns materials dels altres.
La llei natural que, per Locke, també serà el fonament de la legislació de les societats polítiques té, dins del seu sistema de pensament, la categoria de principi universal, natural, racional i diví, és un principi legitimat amb anterioritat a qualsevol sistema polític. El problema d’aquesta teoria és que segons sembla, Locke decideix donar un tracte diferent aquest principi que a d’altres. Locke en la seva teoria del coneixement critica qualsevol mena d’innatisme: només la nostra experiència, individual i subjectiva, ens possibilita la formació d’idees. Això significa que no existeixen les idees innates: quan naixem, la nostra ment és com una white paper, una pissarra buida on no hi ha imprès res, ni cap principi ni cap idea anterior a la nostra experiència. Si tinguéssim idees innates, les tindria tothom, serien universals, i no és així. Per tant, la nostra comprensió del món es construeix només a partir de l’experiència. La posició empirista de Locke queda clara, però aleshores, si no existeix cap principi innat, cap idea o principi anterior a la nostra experiència, com pot defensar l’existència d’una llei natural en els seus tractats polítics? Aquí ens trobem amb una inconsistència, ja que la posició i el criteri que defensarà en la seva teoria del coneixement no acaba d’encaixar amb un dels principis fonamentals de la seva política: la concepció de la llei natural.
Crítica al liberalisme: Locke és considerat un dels pares del liberalisme per la seva defensa dels drets individuals i de la propietat privada. Val a dir, que en el seu temps les seves idees polítiques van ser considerades força revolucionàries i progressistes: va criticar a tort i a dret els abusos dels règims absolutistes decantant-se a favor d’una societat política regida per la llei de la majoria. Gran part de les idees de Locke es van realitzar amb el triomf de la Revolució gloriosa el 1688 amb la qual es va aconseguir restringir fortament l’autoritat del monarca i donant més poders i autonomia al parlament anglès. 150 anys més tard, Karl Marx, en un context social i econòmic bastant distant on la gran propietat i el proletariat obrer (explotat i empobrit pels abusos dels grans propietaris capitalistes) s’oposarà al liberalisme i a les idees que van defensar els primers pensadors liberals com Locke. Marx el critica perquè situa a la propietat privada en un dels llocs més alts de les necessitats socials (quan aquesta hauria de ser abolida perquè és la base de l’opressió de l’home). El liberalisme, per ell, és la doctrina on els interessos col·lectius queden limitats per les finalitats particulars i Locke és el teoritzador d’aquest individualisme burgès.
