Exàmens
PAU Setembre 2024 sèrie 3
En segon lloc, pel que fa al deure necessari o estricte envers els altres, aquell qui té al cap la idea de fer una falsa promesa s’adonarà tot seguit que vol servir-se d’un altre home simplement com a mitjà per a un fi que aquest home no comparteix. De fet, és impossible que aquell que jo vull emprar per al meu propòsit mitjançant una tal promesa estigui d’acord amb la meva manera de captenir-me envers ell i, per tant, no pot ser que ell comparteixi el fi de la meva acció. Aquest conflicte amb el principi de respectar els altres homes es veu encara més clarament quan s’addueixen exemples d’atacs a la llibertat i a la propietat d’altri. Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins, és a dir, solament com a éssers que han de poder contenir en ells mateixos el fi d’aquesta acció.
Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii
Exercici 1
Pregunta I. Expliqueu breument (entre setanta i cent deu paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.[2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text l’expressió i el mot següents: [1 punt]
a) «deure necessari o estricte»:
b) «mitjà»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afir-mació del text: «Aquí es fa manifest, en efecte, que el transgressor dels drets dels homes té la intenció de servir-se de la persona dels altres simplement com a mitjà, sense prendre en consideració que ells, com a éssers racionals, sempre han de ser valorats al mateix temps com a fins.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin per-tinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Kant sobre quan tenim l’obligació de fer una determi-nada acció amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.[2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «Com que els animals (no humans) no són éssers racionals, no tenim realment cap obligació moral envers ells. En particular, els podem criar simplement amb la finalitat de poder menjar-ne després la carn, i no ens hem de preocupar de si l’objectiu que nosaltres tenim de poder menjar-ne la carn és (o no) un objectiu que ells (si ho poguessin entendre) compartirien amb nosaltres.» Responeu d’una manera raonada.[2 punts]
PAU Setembre 2023 sèrie 2
S’ha de poder voler que una màxima de la nostra acció esdevingui una llei universal: aquest és el cànon general del judici moral de la nostra acció. Algunes accions són de tal índole que la seva màxi-ma no es pot ni tan sols pensar, sense contradicció, com a llei natural universal, i encara menys no es pot voler que hagi d’esdevenir llei universal. En altres accions no es troba, és cert, aquesta impossibili-tat intrínseca, però segueix essent impossible voler que la seva màxima sigui elevada a la universalitat d’una llei de la naturalesa, perquè una voluntat com aquesta es contradiria amb ella mateixa. És fàcil veure que el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori), i que així, per mitjà d’aquests exemples, tots els deures […] queden plenament considerats en la seva dependència respecte al nostre únic principi.
Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii
Exercici 1
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents: [1 punt]
a) «màxima»:
b) «sense contradicció»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afir-mació del text: «el primer tipus d’accions s’oposen al deure estricte (o rigorós), mentre que el segon tipus d’accions s’oposen al deure ampli (o meritori)». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícita-ment en el text.)[3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Kant sobre què és el que fa que una acció estigui moralment prohibida, amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’argumentació següent: «L’eutanàsia no hauria de ser legal, perquè si ho fos, hi hauria abusos (per exemple, casos en què els fami-liars que volen obtenir una herència pressionen una persona gran i vulnerable perquè signi els papers per a demanar l’eutanàsia), i l’Estat té, de forma general, l’obligació de protegir les persones vulnerables i d’evitar els abusos.» Responeu d’una manera raonada.[2 punts]
PAU juny 2022 sèrie 2
[…] si hi ha d’haver […] un imperatiu categòric, cal que sigui un principi tal que a partir de la idea d’allò que és necessàriament un fi per a tothom —ja que és un fi en si mateix— constitueixi un principi objectiu de la voluntat, un principi que consegüentment pugui servir de llei pràctica universal. El fonament d’aquest principi és aquest: la naturalesa racional existeix com a fi en si mateix. […] l’imperatiu pràctic serà el següent: Actua de tal manera que tractis la humanitat, tant en la teva persona com en la persona de qualsevol altre, sempre al mateix temps com a fi, mai simplement com a mitjà. Vegem si això pot portar-se a efecte.Considerem els mateixos exemples que havíem tractat anteriorment: En primer lloc, segons el concepte del deure necessari envers un mateix, aquell qui estigui consi-derant el suïcidi es preguntarà si la seva acció pot concordar amb la idea de la humanitat com a fi en si. Si ell, per tal d’escapar-se d’una situació penosa, es destrueix a si mateix, se serveix d’una persona simplement com un mitjà per a conservar una situació suportable fins a la fi de la vida. Però l’home no és una cosa, no és consegüentment quelcom que pugui ser tractat simplement com un mitjà, sinó que en totes les seves accions ha de ser considerat sempre com un fi en si mateix. Per consegüent, jo no puc disposar pas de l’home en la meva persona, jo no puc mutilar-lo, danyar-lo o matar-lo.Immanuel
Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii
Exercici 1
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.[2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: [1 punt]
a) «imperatiu categòric»:
b) «llei pràctica universal»:
Pregunta III. Expliqueu el sentit i la justificació, segons Immanuel Kant, de la següent afir-mació del text: «jo no puc disposar pas de l’home en la meva persona, jo no puc mutilar-lo, danyar-lo o matar-lo». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «De la mateixa manera que no és moralment acceptable que una persona pugui ser esclava d’una altra (ni ho seria encara que l’esclava s’avingués a ser-ho) perquè seria donar a una persona l’estatus de mer objecte, d’una cosa de la qual simplement es fa ús, tampoc és moralment acceptable la prostitució (encara que la persona prostituïda s’hi avingui).» Responeu d’una manera rao-nada. [2 punts]
Selectivitat juliol 2020 (sèrie 3)
Enumerarem ara alguns deures, segons la divisió habitual entre deures envers nosaltres mateixos i deures envers els altres, i entre deures perfectes i imperfectes.
[…]
2. Un altre individu es veu empès per la necessitat a demanar que li prestin diners. Ell sap molt bé que no podrà tornar-los, però també veu que no li prestaran res si no promet fermament de tornar-ho en un temps determinat. Té ganes de fer aquesta promesa, però encara té prou consciència per a preguntar-se: No és prohibit i contrari al deure sortir del pas d’aquesta manera? Suposant, tanmateix, que prengués aquesta determinació, la màxima de la seva acció s’expressaria així: «Quan cregui que necessito diners, els demanaré prestats i prometré tornar-los, encara que sàpiga que no ho faré mai.» Malgrat que tal vegada aquest principi de l’amor a si mateix o del propi profit pugui estar d’acord amb tot el meu benestar futur, ara la pregunta és aquesta: És això lícit? Jo transformo, per tant, l’exigència de l’amor propi en una llei universal i plantejo la qüestió d’aquesta manera: Què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal? Veig de seguida que mai no podria valer com una llei universal de la naturalesa i estar d’acord amb ella mateixa […].
Immanuel Kant. Fonamentació de la metafísica dels costums, ii
Exercici 1 [6 punts en total]
Pregunta I. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents. [1 punt]
a) «deures envers nosaltres mateixos»:
b) « estar d’acord amb ella mateixa»:
Pregunta III. Expliqueu què porta Immanuel Kant a formular la pregunta següent del text i quin sentit i justificació té la resposta que ofereix: «Què passaria si la meva màxima esdevingués una llei universal? Veig de seguida que mai no podria valer com una llei universal de la naturalesa i estar d’acord amb ella mateixa.» (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Kant que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
Exercici 2. Compareu la concepció de Kant sobre la moral amb la concepció sobre la moral d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental. [2 punts]
Exercici 3. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És més probable que actuï sempre d’una forma moralment adequada una persona que es deixa portar pels seus sentiments d’amor, compassió i empatia cap als altres, que no pas una persona que té molta autodisciplina i un alt sentit del deure, i actua, no moguda per sentiments de simpatia, sinó per la forta voluntat de fer sempre allò que prescriu el deure moral.» Responeu d’una manera raonada. [2 punts]
Accés al PDF: Exàmens de Kant
