Esquema comparatiu de Descartes i Hume
DESCARTES |
HUME |
|
Tendència filosòfica | Racionalisme | Empirisme |
Coneixement | Vol crear un mètode universal basat en la raó. | Parteix de l’experiència com a font I límit dels nostres coneixements. |
Punt de partida |
No ens podem fiar de l’experiència sensible, ja que podem dubtar-ne. Escepticisme metòdic. Parteix del dubte per veure si pot trobar una veritat de la qual no en pugui dubtar. |
No ens podem fiar de la raó com a instrument del coneixement de la realitat. El coneixement no traspassa els límits de l’experència. |
Postura davant dels sentits/raó |
Dubtem dels sentits com a eina de coneixement (ja que a vegades ens enganyen). Aquest és l’únic nivell de dubte que mantindrà fins al final de la seva filosofia. La raó és l’única eina de coneixement fiable. |
Per l’única cosa que podem fer servir la raó és pels judicis matemàtics i els lògics (que són relacions d’idees que no amplien el coneixement). L’experiència dels sentits ens proporciona l’únic coneixement fiable: les impressions. |
Criteri de Veritat | Tot el que jo percebi de forma clara i distinta serà vertader | Una idea només és vertadera si prové d’una impressió |
Idea | Representació mental. N’hi ha de tres classes: adventícies (provenen de l’experiència), factícies (construïm nosaltres combinant altres idees) i les innates (el pensament les posseeix per ell mateix). A partir de les Idees innates demostra l’existència de Déu. |
Les idees són representacions mentals de les impressions, imatges de les impressions que han perdut la força que tenien, són còpies d’impressions. Poden ser simples o complexes i poden provenir de la memòria o de la imaginació (en aquest últim cas, són idees falses perquè no remeten directament a cap impressió real). |
Innatisme | Accepta l’existència d’idees innates i, de fet, aquestes li serviran per provar la segona veritat (existència de Déu). | No accepta l’existència d’idees innates. Defensa la màxima de Locke, la nostra ment, quan naixem és com un paper en blanc (white paper). |
Conceptes Metafísics | Prova l’existència de tres veritats, tres substàncies: jo, déu i el món. | Critica els conceptes metafísics (jo, Déu i el món) i la idea de substància. |
Principi de causalitat | No el menciona com a tal però la seva teoria mecanicista del món pressuposa el principi de causalitat. L’univers és com un gran mecanisme on tots els fenòmens estan regits per la relació causa-efecte. | Qüestiona el principi de causalitat perquè no tenim impressions de la connexió necessària entre el que anomenem «causa» i «efecte». Per tant, no podem explicar els fenòmens a partir d’una relació causal. |
Conseqüències de la seva teoria | El seu mètode li servirà per fonamentar el coneixement. Del seu sistema filosòfic n’extreu 3 veritats (Jo, Déu i el Món) equivalents a les tres substàncies. | No podem conèixer res més enllà de les nostres impressions (escepticisme). Però també ens dirà que creure en algunes veritats (com l’existència del món) és necessari per a la nostra supervivència. |