Esquema comparatiu de Descartes i Nietzsche
|
DESCARTES |
NIETZSCHE |
|
|
Tendència filosòfica |
Racionalista | Vitalista |
|
Veritat |
La filosofia hauria de ser un saber universal. Crea un mètode de coneixement per arribar a la veritat. | La veritat és una il·lusió, tot són interpretacions. |
|
Concepció de la realitat |
Realitat composta de tres substàncies de naturaleses diferents: Déu (res infinta), jo (res cogitans) i el món (res extensa). | Només existeix un món, el de la vida: la realitat és pur devenir. |
|
Coneixement |
No ens podem refiar de l’experiència sensible ja que podem dubtar-ne. Elabora el coneixement a partir de les idees innates del jo. Procedeix de forma deductiva relacionant conceptes. | Confia plenament en els sentits com a font de coneixement. La realitat és devenir i sempre és interpretació, no valen els conceptes (que l’ofeguen) només la podem captar mitjançant metàfores. |
|
Déu |
Déu, la res infinita, és la substància més important. En l’ordre de les essències (ordo essendi) és creadora de les altres dues (jo i el món). | Déu ha mort i amb ell tots els transmóns inventats per la metafísica tradicional. Nega l’existència de qualsevol entitat superior a la realitat i la vida. |
|
Antropologia |
Dualista: home compost per dues substàncies: res cogitans (el jo) i res extensa (el cos) connectades per la glàndula pineal. | Monisme antropològic: no hi ha divisió entre cos i ànima, el cos com a essència de l’ésser humà. |
